El coneixement ocupa el tercer capítol de Les més belles reflexions sobre la vida, el llibre que venim referenciant.
El nostre filòsof ens ajuda a observar tres dels seus destacats atributs: el coneixement no és total, és imperfecte i fins i tot limitat. En un tema determinat, podem saber moltes coses, però no serà un coneixement exhaustiu, sempre quedaran escletxes. Fins i tot en allò relatiu a nosaltres mateixos, és difícil saber-ho tot, ja sigui perquè ho hem oblidat o perquè no en som prou conscients. Ara que ja estem immersos en la societat de la informació i el coneixement, on la immediatesa i les informacions circulen instantàniament; hem de reconèixer amb humilitat que no acabem mai de saber-ho tot.
Comte-Sponville ens recorda que el coneixement ens arriba a través dels sentits, de la pròpia experiència i de la raó. Ens adverteix que coneixement i veritat no són equivalents. Finalment ens anima a investigar i buscar respostes, a augmentar el coneixement.
 |
| Quina satisfacció, quan superem un repte! |
Aristòtil amb els seus mots, ens trasllada a l'entusiasme i als ulls vius d'un infant quan acaba de fer un descobriment, quan supera un repte, quan pot fer una cosa que fins al moment no acabava de sortir. Estem d'acord en què ampliar el coneixement ens dóna satisfacció i comporta una millora personal i de retruc, social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada