 |
| Parlament de Catalunya |
Ens resulta fàcil la crítica a la corrupció política; a la política d'interessos partidistes i particulars, o a la política que està més al servei del capital que de les persones.
Tanmateix la nostra convivència social i alhora individualista, necessita ser regulada per tal de mantenir en equilibri els conflictes d'interessos d'uns i altres. André Comte-Sponville ens parla de la política, en el llibre "Les més belles reflexions sobre la vida". Ens demana un cert respecte i agraïment a les persones que dediquen el seu temps i esforços al bé comú; relativitzant, és clar, la seva virtut o capacitat resolutiva. Vetllar per la defensa dels drets humans o el compliment dels deures ciutadans, té la seva importància.
Un cop més, trobem que el nostre filòsof ens defineix el terme des de diferents òptiques: la necessitat que tenim de gestionar de manera no violenta els conflictes entre les persones, els col·lectius o bé els territoris. Ens la contraposa a la moral, que si fos absoluta, ja no ens caldria cap regulació ni cap política. Estableix vincles i necessitats entre economia i política. Ens passa pel microscopi termes com solidaritat, o generositat. I també ens recorda el món canviant en el que vivim, amb una societat i unes persones que intenten lluitar, resistir, inventar, resguardar, transformar o revolucionar, podem afegir: fer política.
Prou sabem que cada cita o frase seleccionada per Comte-Sponville, realment ens pot aportar les particulars reflexions. En aquest cas, ens quedarem amb paraules de Baruch Spinoza: "Dels fonaments de l'Estat,.... el seu fi últim no és dominar... tot al contrari, s'ha creat per a alliberar l'individu del temor,... s'ha creat per a que conservi el seu dret natural a existir i actuar... En realitat la finalitat de l'Estat és la llibertat." Vist així, podem admirar realment la política i la magnitud de gestió que implica trobar l'equilibri de drets i deures, buscant el benestar de les persones.
Ja podem llegir la traducció a la llengua castellana del llibre mencionat en la darrera entrada del bloc. Amb un format de conversa, el llibre ens ofereix un repàs a la vida, orígens i trajectòria del nostre benvolgut filòsof. No es descuida les referències a la vida, l'art, el pensament, l'ètica, la moral i altres temes centrals de la filosofia. Temes recurrents, amb noves connexions d'idees.
Aquesta passada tardor, André Comte-Sponville ha publicat un nou llibre: Cest chose tendre que que la vie. De ben segur, serà un llibre farcit de noves aportacions, nous matisos referents a la vida, la tendresa i el plaer de pensar.
A més, alguns dels seus articles se centren en les figures i obres de grans músics. Ens remarca l'alegria de Mozart, l'energia de Beethoven, la naturalitat i tendresa de Schubert, i potser la distància de Schumann. Trobo a faltar la mirada o escolta particular i observadora del nostre filòsof, adreçada al gran mestre Bach, a qui ens anomena de passada. 
A aquestes alçades, és per tothom conegut el poder de la música, escoltant-la, creant-la o interpretant-la. Els beneficis de la música, són a nivell físic, mental, i social. Es parla com el tempo de la música pot canviar la nostra pressió sanguínia; com després de cantar o escoltar una determinada música ens sentim millor o com si compartim una actuació musical ens sentim amb una sintonia més estreta amb el grup. 
