dimecres, 28 de desembre del 2011

LA FELICITAT, DESESPERADAMENT

A pocs dies d'acabar l'any i esternar-ne un de nou, són moltes les persones que pensem en el que ha donat de sí els mesos que deixarem enrere i ens activem en nous propòsits. Alguns realment seran novedosos; d'altres no tant ja que els tornarem a  establir perquè encara no hi hem treballat prou.
Dins de la varietat de nous plantejaments, és possible que alguns tinguin a veure amb la nostra manera d'actuar o de veure les coses;  ja que el voler estar a gust, viure bé o encaminar-nos cap a la felicitat, és denominador comú de les persones, tot i el sofriment de molts.
I és aquí on presentem una part destacada de l'obra d'André Comte-Sponville: la dedicada a la felicitat.
  A més de d'altres referències, són dos els seus llibres, que ja sense embuts, s'encaren a la felicitat: La felicitat, deseperadament La feliç desesperança.
En el cas de La felicitat, deseperadament , es tracta de la transcripció d'una conferència que l'autor va oferir l'octubre de 1999, amb les posteriors preguntes i corresponents respostes.  La feliç desesperança és així mateix una transcripció d'una gravació emesa el febrer de 1993 per la RàdioTelevisió belga.
I és que després d'una època en la qual la filosofia  passava de llarg davant aquestes qüestions, André C-S va rescatar el tema des d'aquesta òptica,  Els grecs ja s'havien centrat en temes com la saviesa de viure o la felicitat.  És més,  consideraven que l'objectiu de la filosofia és la mateixa felicitat.
Però en aquestes qüestions, sovint teoria i pràctica prenen camins diferents.  L'autor precisa on es troba la divergència.  La clau està en el desig, en allò que volem però no tenim; i quan  ho arribem a aconseguir, deixem de valorar-ho i passem a anhelar una altra cosa, de manera que la felicitat s'esvaeix ràpidament.   Per contra; quan ens alegra allò que sí que tenim; quan estimem allò que fem; quan treballem per allò que volem, de ben segur que tenim la felicitat més a prop. És un canvi de visió, gaudir d'allò que ens envolta, enlloc d'entristir-nos per allò que ha desaparegut o no ha arribat.  També cal tenir present la diferència entre allò que depèn directament de nosaltres, ocasió en la qual podrem aportar-hi la nostra acció; d'allò que no podem controlar perquè no depèn directament de nosaltres.
Precisem que  el deseperadament  o la deseperança del títol dels llibres, perden el seu sentit literal per donar pas a un joc de paraules,  la voluntat de sortir de l'esperança i del desig, ja que ens beneficia ben poc, i tenen connotacions futures, per donar més relleu al present. Podem afegir que els exemples  són clars i les cites estan ben trobades.
La felicitat, deseperadament ha estat un llibre de gran èxit, amb diverses reedicions en llengua castellana.  Un llibre que ha frapat a moltes persones, entre les quals ens hi comptem, un veritable best seller dels que arriben, una porta d'entrada a la descoberta de l'autor i  la seva obra. Entre els motius, potser el llenguatge planer i estil directe propi de la conferència, potser l'haver desgranat el tema i haver arribat al fons de la qüestió amb intel.ligència i originalitat,  la brevetat i síntesi que el caracateritza,... Un  llibre  de lectura amena, sobre el qual un amic-lector ens ha fet arribat el paràgraf que segueix: El meu apropament/descobriment de l'autor ha estat per l'amiga i autora d'aquest bloc. El llibre fou  "LA FELICIDAD, DESESPERADAMENTE". Sens dubte cal reconèixer i agrair l'esforç aclaridor sobre una temàtica tan simple i alhora tan complexa com cercar la felicitat. Aquest neguit filosòfic al llarg del temps i pensadors ( Spinoza, Sòcrates, filosofia oriental, etc) té un resum sintètic i colpidor: "Nos aproximamos a la sabiduría cada vez que somos un poco más lúcidos siendo un poco más felices, cada vez que somos un poco más felices siendo un poco más lúcidos". Però com? com aconseguir-ho? La clau és la filosofia, entesa com "...una pràctica discursiva que tiene a la vida como objeto, a la razón como medio y a la felicidad como objetivo”.
Salut, vida i passió…
Visquem, llegim   i FELIÇ 2012!

 









dijous, 8 de desembre del 2011

EL GUST DE VIURE


El títol que encapçala aquest escrit és el del darrer llibre publicat per l'autor;  un recull d'articles de 1988 a 2010, majoritàriment editats en revistes franceses diverses.  Múltiples temes, molt vinculats al dia a dia de la temporada,  d'una finesa i subtilitat extraordinàries.  
Un dels articles planteja justament el gust de viure o el sentit de la vida que és un altre dels escrits.  És possible que més d'un de nosaltres ens haguem plantejat aquesta qüestió: per què vivim.  Les respostes d'un primer nivell, de ben segur que seran variades i també ben certes o importants, sobretot per a la persona que  contesta la pregunta.  Però més enllà de tot plegat, André Comte-Sponville ens porta a un punt molt més senzill, la qual cosa no suposa que sigui més fàcil.  No cal buscar a fora, el quid és dins mateix.  El sentit de la vida és la mateixa vida: el gust de viure. L'autor ha trobat un bon exemple per il.lustrar-ho, sovint no trobem bo allò que realment ho és o que té una alta qualitat; sinó que trobem bo, allò que ens agrada, allò que en certa manera estimem. L'exemple és aplicable a molts àmbits.
Sorgeix un però, i tots els contratemps que ens arriben? Com poden portar-nos al plaer de viure? El filòsof també hi troba una resposta extreta de la mateixa ciència:  la saviesa del plaer, de l'esforç i de l'amor.   Podem afegir el gran poder de l'amor; del treball i l'esforç així com la necessitat també del plaer.
Retornant al gust de viure, remarquem que de la natura podem extreure molts aprenentatges.  M'admira el desig de viure de les llavors,  com la seva força vital és tan intensa que poden  esclatar en una nova planta en llocs ben inhòspits: poqueta terra, enmig d'una pedra; resistir la sequera i esperar just la pluja caiguda en un moment donat.
En una societat complexa com l'actual, és fàcil que la nostra mirada vagaregi d'ací d'allà; però els petits detalls, els moments intensos, estimar tot allò que fem, una bona lectura com el llibre presentat, de ben segur que ajuden a bastir el nostre sentit, el particular gust de viure!



dilluns, 5 de desembre del 2011

A VOSALTRES, COMPANYS LECTORS D'A. C-S.!

Avui es fa visible un nou racó de lectura sobre l'obra d'André Comte-Sponville.
Són múltiples, variats i diversos els espais d'internet dedicats a aquest filòsof i els seus llibres.  En aquest cas hi haurà l'edició en llengua catalana i l'exclusivitat de l'autor, la qual cosa permetrà, potser, una visió més detallada.
El fet és que són moltes les persones, que en blocs particulars confessen que André Comte-Sponville és el seu filòsof de referència.  També des del vessant més comercial es poden trobar ressenyes de l'edició dels seus escrits.Crec que hi ha un mercat suficient com per a que aquest autor sigui traduït al català.  Des d'aquí doncs, animem al món editorial a fer el pas.
André Comte-Sponville és un filòsof francès nascut el 1952, que ha publicat diverses obres, algunes d'elles traduïdes a més de vint idiomes.  Així mateix ha escrit nombrosos articles per a  diferents revistes, que alguns cops ha recollit per a fer-ne una edició conjunta. Una de les seves virtuts és el fet d'apropar la filosofia a persones no doctes en la matèria.  Crec que en certa manera és capaç de destapar passió pel coneixement de qüestions filosòfiques i la saviesa de de viure.  La seva temàtica és tan àmplia com la vida mateixa, pot encarar-se a aspectes morals, ètics, polítics o econòmics; pot anar de l'amor a l'art, de la música a la religió, sempre amb un puntet picant, que et questiona, amanit tot plegat amb un sentit comú  i una lògica tan extraordinaris que sovint ens passa per alt.
I és que la lectura per ella mateixa, ja ens genera noves visions, idees, sensacions i pensaments que fins aleshores no se'ns havia acudit.  En el cas de lectures d'A. C-S;  l'efecte augmenta ja que afronta plantejaments vitals, que d'entrada podem estar-hi o no d'acord, però que per poques voltes que hi donem segur que no ens deixen indiferents.
Així doncs, heus ací un bloc on hi trobareu reflexions referents a l'obra de l'autor i on si voleu, podreu dir-hi la vostra. D'aquesta manera el compratir "on line" tindrà més sentit; un dels avantatges d'aquest món cada dia més petit i més global.