Música, mestre!!

Dins el món de la filosofia, hi ha també algun espai dedicat a l'art, la bellesa o l'estètica.
En l'obra d'André Compte-Sponville, podem llegir alguns capítols dedicats a aquesta temàtica.  

A més, alguns dels seus articles se centren en les figures i obres de grans músics.  Ens remarca l'alegria de Mozart, l'energia de Beethoven, la naturalitat i tendresa de Schubert, i potser la distància de Schumann. Trobo a faltar la mirada o escolta particular i observadora del nostre filòsof, adreçada al gran mestre Bach, a qui ens anomena de passada.  

Un dels seus llibres, porta per títol un terme musical, Impromptus, mot vinculat a la paraula improvisació, i que es refereix a les composicions amb dos temes principals, en les quals la improvisació preparada hi té una presència important.  Justament Schubert va ser un compositor conegut per aquest tipus de peces, cosa que ens indica  l'afecte del nostre filòsof cap a aquest compositor.

A aquestes alçades, és per tothom conegut el poder de la música, escoltant-la, creant-la o interpretant-la.  Els beneficis de la música, són a nivell físic, mental, i social.  Es parla com el tempo de la música pot canviar la nostra pressió sanguínia; com després de cantar o escoltar una determinada música ens sentim millor o com si compartim una actuació musical ens sentim amb una sintonia més estreta amb el grup.  

Aristòtil i Plató, ja havien parlat sobre com la música ens pot canviar l'estat d'ànim.  Així doncs:
"-Música, mestre!!"