LA MORT

Natura morta. P. Cezanne

La mort ocupa el darrer capítol del llibre d'André Comte-Sponville que venim ressenyant.  

En certa manera la nostra societat sembla viure d'esquena a la mort, pel tracte que se li dóna, malgrat això, és possible que d'una manera o altra l'haguem sentida: potser perquè ha arribat a una persona estimada, o a algú massa jove.  A més de dolorosa en les persones del voltant,  la mort vol ser justa i demòcrata, perquè a tothom iguala i no escolta justificacions o amplia terminis.  Hi ha una hora per a cadascú i no s'accepten rèpliques.

Tot i no haver estat demostrat científicament que morirem, en tenim la certesa. La incertesa ens ve del desconeixement quan esdevindrà i sobretot com serà "el després".  El nostre filòsof ens torna a passar pel sedàs els matisos a tenir en compte, com aquest després pot anar des d'una altra vida, sovint vinculada a unes creences religioses o espirituals a simplement el no res.

El punt clau del tema, raurà no tant en la mateixa mort, sinó en la seva acceptació i sobretot per contrast, amb el valor que donarem a la mateixa vida, a cada moment únic i irrepetible que encara tenim per viure intensament.

Quan hi ha l'acceptació de la pròpia mort, és possible que la naturalitat i les ganes de viure facin acte de presència, aleshores serà possible que la cita de Montaigne s'evidencïi: Sóc partidari que s'actuï  per allargar els oficis de la vida tot el que sigui possible i desitjo que la mort em trobi plantant les meves cols, sense preocupar-me per ella i molt menys perquè el meu hort quedi inacabat. Encara hi podem afegir la frase de Plató Els qui de veritat filosofen, s'exerciten en morir; o una altra d'equivalent del mateix Montaigne que tanca la contraportada, Filosofar és aprendre a morir.  Ja hem mort una miqueta, què podrem fer tot seguit?, anem a viure!! Bon diumenge!

POLÍTICA

Parlament de Catalunya

Ens resulta fàcil la crítica a la corrupció política; a la política d'interessos partidistes i particulars, o a la política que està més al servei del capital que de les persones.

Tanmateix la nostra convivència social i alhora individualista, necessita ser regulada per tal de mantenir en equilibri els conflictes d'interessos d'uns i altres.  André Comte-Sponville ens parla de la política, en el llibre "Les més belles reflexions sobre la vida". Ens demana un cert respecte i agraïment a les persones que dediquen el seu temps i esforços al bé comú; relativitzant, és clar, la seva virtut o capacitat resolutiva.  Vetllar per la defensa dels drets humans o el compliment dels deures ciutadans, té la seva importància.

Un cop més, trobem que el nostre filòsof ens defineix el terme des de diferents òptiques: la necessitat que tenim de gestionar de manera no violenta els conflictes entre les persones, els col·lectius o bé els territoris.  Ens la contraposa a la moral, que si fos absoluta, ja no ens caldria cap regulació ni cap política.  Estableix vincles i necessitats entre economia i política.  Ens passa pel microscopi termes com solidaritat, o generositat. I també ens recorda el món canviant en el que vivim, amb una societat i unes persones que intenten lluitar, resistir, inventar, resguardar, transformar o revolucionar, podem afegir: fer política.

Prou sabem que cada cita o frase seleccionada per Comte-Sponville, realment ens pot aportar les particulars reflexions.  En aquest cas, ens quedarem amb paraules de Baruch Spinoza: "Dels fonaments de l'Estat,.... el seu fi últim no és dominar... tot al contrari, s'ha creat per a alliberar l'individu del temor,... s'ha creat per a que conservi el seu dret natural a existir i actuar... En realitat la finalitat de l'Estat és la llibertat." Vist així, podem admirar realment la política i la magnitud de gestió que implica trobar l'equilibri de drets i deures, buscant el benestar de les persones.

LA LLIBERTAT

Fins i tot en l'esclavitud, hi ha el canal
de llibertat de pensament.

Qui, algun cop, no s'ha sentit oprimit? o bé condicionat per l'entorn, família, circumstàncies,...? O potser a l'inrevés, moments de llibertat absoluta...?  També és possible que alguna vegada ens haguem preguntat si som realment lliures o bé ens regim per un destí predeterminat.  Veig un cert paral·lelisme entre la llibertat i la felicitat, pel seu component ideal,  hi tendim i ens hi volem apropar.  A més, els moments de sensació de llibertat màxima, segur que també ens aporten una bona dosi de felicitat.  

André Comte-Sponville ens en parla. Ens defineix quatre tipus o nivells de llibertat, la d'acció que seria la contrària a estar empresonat, la que ens permet anar i moure'ns lliurement; la llibertat de la voluntat; també hi ha el concepte tan complex com el lliure albir i la llibertat de l'esperit o la raó. 

La saviesa de viure ens aporta llibertat.

Sigui com sigui, en cadascuna de les decisions que anem prenent, sempre hi ha una part de compromís o responsabilitat personal.  Triem una opció entre altres possibilitats que se'ns presenten.  En aquest punt arrenca la nostra llibertat. 

En aquest capítol de Les més belles reflexions de la vida, ens quedem amb la cita de Jean-Paul Sartre: "Som una llibertat que tria, però no triem ser lliures: estem condemnats a la llibertat". El nostre compromís, responsabilitat i llibertat continuen; no s'hi valen les excuses.

CONEIXEMENT

El coneixement ocupa el tercer capítol de Les més belles reflexions sobre la vida, el llibre que venim referenciant. 

El nostre filòsof ens ajuda a observar tres dels seus destacats atributs: el coneixement no és total, és imperfecte i fins i tot limitat.  En un tema determinat, podem saber moltes coses, però no serà un coneixement exhaustiu, sempre quedaran escletxes. Fins i tot en allò relatiu a nosaltres mateixos, és difícil saber-ho tot, ja sigui perquè ho hem oblidat o perquè no en som prou conscients.  Ara que ja estem immersos en la societat de la informació i el coneixement, on la immediatesa i les informacions circulen instantàniament; hem de reconèixer amb humilitat que no acabem mai de saber-ho tot.

Comte-Sponville ens recorda que el coneixement ens arriba a través dels sentits, de la pròpia experiència i de la raó. Ens adverteix que coneixement i veritat no són equivalents.  Finalment ens anima a investigar i buscar respostes, a augmentar el coneixement.

Quina satisfacció, quan superem un repte!

Quant a les cites, aquest cop destaquem la d'Aristòtil, per la qual afirma que totes les persones tenim el desig de saber, i com ens hi ajuden els sentits i en especial la vista.  

Aristòtil amb els seus mots, ens trasllada a l'entusiasme i als ulls vius d'un infant quan acaba de fer un descobriment, quan supera un repte, quan pot fer una cosa que fins al moment no acabava de sortir. Estem d'acord en què ampliar el coneixement ens dóna satisfacció i comporta una millora personal i de retruc, social.