dimecres, 28 de desembre del 2011

LA FELICITAT, DESESPERADAMENT

A pocs dies d'acabar l'any i esternar-ne un de nou, són moltes les persones que pensem en el que ha donat de sí els mesos que deixarem enrere i ens activem en nous propòsits. Alguns realment seran novedosos; d'altres no tant ja que els tornarem a  establir perquè encara no hi hem treballat prou.
Dins de la varietat de nous plantejaments, és possible que alguns tinguin a veure amb la nostra manera d'actuar o de veure les coses;  ja que el voler estar a gust, viure bé o encaminar-nos cap a la felicitat, és denominador comú de les persones, tot i el sofriment de molts.
I és aquí on presentem una part destacada de l'obra d'André Comte-Sponville: la dedicada a la felicitat.
  A més de d'altres referències, són dos els seus llibres, que ja sense embuts, s'encaren a la felicitat: La felicitat, deseperadament La feliç desesperança.
En el cas de La felicitat, deseperadament , es tracta de la transcripció d'una conferència que l'autor va oferir l'octubre de 1999, amb les posteriors preguntes i corresponents respostes.  La feliç desesperança és així mateix una transcripció d'una gravació emesa el febrer de 1993 per la RàdioTelevisió belga.
I és que després d'una època en la qual la filosofia  passava de llarg davant aquestes qüestions, André C-S va rescatar el tema des d'aquesta òptica,  Els grecs ja s'havien centrat en temes com la saviesa de viure o la felicitat.  És més,  consideraven que l'objectiu de la filosofia és la mateixa felicitat.
Però en aquestes qüestions, sovint teoria i pràctica prenen camins diferents.  L'autor precisa on es troba la divergència.  La clau està en el desig, en allò que volem però no tenim; i quan  ho arribem a aconseguir, deixem de valorar-ho i passem a anhelar una altra cosa, de manera que la felicitat s'esvaeix ràpidament.   Per contra; quan ens alegra allò que sí que tenim; quan estimem allò que fem; quan treballem per allò que volem, de ben segur que tenim la felicitat més a prop. És un canvi de visió, gaudir d'allò que ens envolta, enlloc d'entristir-nos per allò que ha desaparegut o no ha arribat.  També cal tenir present la diferència entre allò que depèn directament de nosaltres, ocasió en la qual podrem aportar-hi la nostra acció; d'allò que no podem controlar perquè no depèn directament de nosaltres.
Precisem que  el deseperadament  o la deseperança del títol dels llibres, perden el seu sentit literal per donar pas a un joc de paraules,  la voluntat de sortir de l'esperança i del desig, ja que ens beneficia ben poc, i tenen connotacions futures, per donar més relleu al present. Podem afegir que els exemples  són clars i les cites estan ben trobades.
La felicitat, deseperadament ha estat un llibre de gran èxit, amb diverses reedicions en llengua castellana.  Un llibre que ha frapat a moltes persones, entre les quals ens hi comptem, un veritable best seller dels que arriben, una porta d'entrada a la descoberta de l'autor i  la seva obra. Entre els motius, potser el llenguatge planer i estil directe propi de la conferència, potser l'haver desgranat el tema i haver arribat al fons de la qüestió amb intel.ligència i originalitat,  la brevetat i síntesi que el caracateritza,... Un  llibre  de lectura amena, sobre el qual un amic-lector ens ha fet arribat el paràgraf que segueix: El meu apropament/descobriment de l'autor ha estat per l'amiga i autora d'aquest bloc. El llibre fou  "LA FELICIDAD, DESESPERADAMENTE". Sens dubte cal reconèixer i agrair l'esforç aclaridor sobre una temàtica tan simple i alhora tan complexa com cercar la felicitat. Aquest neguit filosòfic al llarg del temps i pensadors ( Spinoza, Sòcrates, filosofia oriental, etc) té un resum sintètic i colpidor: "Nos aproximamos a la sabiduría cada vez que somos un poco más lúcidos siendo un poco más felices, cada vez que somos un poco más felices siendo un poco más lúcidos". Però com? com aconseguir-ho? La clau és la filosofia, entesa com "...una pràctica discursiva que tiene a la vida como objeto, a la razón como medio y a la felicidad como objetivo”.
Salut, vida i passió…
Visquem, llegim   i FELIÇ 2012!

 









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada