SOBRE L'AMOR...

Tothom necessita regar i ser regat, 

André Comte-Sponville ens ha parlat i escrit sobre l'amor en més d'una ocasió.  Podem trobar referències directes al tema en El plaer de viure, L'amor, la solitud,  Petit tractat de les grans virtuts o a Invitació a la filosofia. I és que l'amor és un motor en les nostres vides, ens motiva ens porta a actuar, ens fa més humans i ens condueix cap a la felicitat. 

Estem davant un concepte ampli i complexe.  Cadascú té la pròpia i particular visió i manera de viure'l.  Prou sabem que no admet imperatius, que ens ha de sortir de dins, si és autèntic.   També sabem de com n'arriba a ser de necessari, des del nadó fins a l'ancià; des de la persona malalta a l'adolescent que gaudeix de plena vitalitat. La vida és ben diferent si l'amor hi fa acte de presència o si hi passa de llarg.  Per tal de clarificar la  paraula, l'autor ens argumenta i cita els filòsofs que ens han precedit. Hi distingeix tres accepcions.

L'amor com a "eros" seria un primer nivell.  És l'amor que sorgeix del desig.  Va de la mancança a la passió passant per certes dosis de patiment.  Es vincula a la possessió, la gelosia i al plaer.  

A continuació hi hauria l'amor com a "filia", com a  complaença, com a joia i alegria per la presència de l'altre.  En aquest cas, l'amor ens condueix a l'acció, ens porta a treballar per l'altre.  Es podria relacionar amb una idea àmplia d'amistat.

En un altre estadi hi ha l'amor com a "àgape".  És l'amor universal, l'adreçat a tothom sense condicionaments ni contraprestacions. És espontani, gratuït, lliure i està vinculat a la caritat, amb una mirada oberta del terme.

Tal i com diu el nostre filòsof, l'amor és el principi i el fi.
Si hi ha amors que reben, amors que donen, el nostre camí pot adreçar-se cap a l'aprendre a donar.  Sembla tan fàcil i senzill...però...