Tothom necessita regar i ser regat, |
Estem davant un concepte ampli i complexe. Cadascú té la pròpia i particular visió i manera de viure'l. Prou sabem que no admet imperatius, que ens ha de sortir de dins, si és autèntic. També sabem de com n'arriba a ser de necessari, des del nadó fins a l'ancià; des de la persona malalta a l'adolescent que gaudeix de plena vitalitat. La vida és ben diferent si l'amor hi fa acte de presència o si hi passa de llarg. Per tal de clarificar la paraula, l'autor ens argumenta i cita els filòsofs que ens han precedit. Hi distingeix tres accepcions.
L'amor com a "eros" seria un primer nivell. És l'amor que sorgeix del desig. Va de la mancança a la passió passant per certes dosis de patiment. Es vincula a la possessió, la gelosia i al plaer.
A continuació hi hauria l'amor com a "filia", com a complaença, com a joia i alegria per la presència de l'altre. En aquest cas, l'amor ens condueix a l'acció, ens porta a treballar per l'altre. Es podria relacionar amb una idea àmplia d'amistat.
En un altre estadi hi ha l'amor com a "àgape". És l'amor universal, l'adreçat a tothom sense condicionaments ni contraprestacions. És espontani, gratuït, lliure i està vinculat a la caritat, amb una mirada oberta del terme.
Tal i com diu el nostre filòsof, l'amor és el principi i el fi.
Si hi ha amors que reben, amors que donen, el nostre camí pot adreçar-se cap a l'aprendre a donar. Sembla tan fàcil i senzill...però...
Si hi ha amors que reben, amors que donen, el nostre camí pot adreçar-se cap a l'aprendre a donar. Sembla tan fàcil i senzill...però...